La Llei del Cinema, segons Ernest Benach 01 July, 2010 | publicat per valentí sanjuan
La Llei del Cinema és una de les grans fites d'aquesta legislatura, tant pel que fa a país, com pel que fa a cinema, com pel que fa a cultura en general. Tenir l'opció de veure el cinema en la teva llengua és ser més lliure, i tenir un país més normal. En parlava al seu bloc, avui, el President del Parlament de Catalunya, Ernest Benach:
"Malgrat la setmana ha començat amb la mirada posada al Tribunal Constitucional i amb l’enuig per la sentència de l’Estatut injusta i perjudicial per a Catalunya, per sort ni el país ni el Parlament no s’atura i aquest matí hem aprovat per àmplia majoria (amb els vots a favor d'ERC, CIU, PSC i ICV) una de les lleis més importants del tram final de la legislatura: la llei del cinema.
Mentre estava al meu escó i escoltava el conseller Tresserras defensant el projecte de llei pensava en les vegades que des de blocs o través d’articles o declaracions als mitjans he reivindicat el dret de la ciutadania a poder veure cinema en català, a poder triar en igualtat de condicions. Governar vol dir canviar l’estat de les coses, transformar la realitat al servei del país i això és el que fa la llei de cinema: donar accés i llibertat de triar cinema en català igual com ja es pot fer en altres plataformes culturals; acabar amb una anomalia hereva de la transició; millorar l’oferta cinematogràfica i enfortir la indústria.
El Parlament de Catalunya, doncs, ha aprovat avui el marc normatiu de les indústries cinematogràfiques, de producció, de distribució, de comercialització i d’exhibició a Catalunya amb la màxima de preservar la llibertat artística, la creativitat, la diversitat lingüística i convertir el cinema en motor estratègic nacional.
Avui és d’aquells dies en què tenir el privilegi de votar una llei et fa sentir orgullós."
PATETIC. Haurien de matitzar que aquesta llei es una llei de politica lingüistica i no cultural. Ara aquests que van amb la barretina ben alta preteneu fer-nos creure que doblant el cinema yankee al català farem molt per la patria... Va home, que farem que "independence day" passi al 11 de septembre i no al 4 de juliol i tot. I si tant ens preocupa la llengua catalana, potser que reposem el "digui digui" a la tele, o millor, que dediquem esforços en les escoles on hi ha forta inmigració que no s'acaba d'integrar mai en un català correcte. Ai calla, que estic parlant d'educació i d'això no controlo... Clar que aquests dropos tampoc van gaire al cine. Ah, per cert, quant fa que cap parlamentari no ve a una sola estrena de cine català? Potser estan esperant a que demà estrenin "eclipsi"... comentat per Pol Turrents [website] | 02 July, 2010
Las vidas posibles de Mr. Nobody **** Una pel·lícula desmesurada, arriscada i preciosa de principi a final. De les pel·lícules més destacades del darrer festival de Sitges.
Toy Story 3 **** Efectivament, l'han tornat a liar. Els senyors Pixar no se la juguen, i ja fa anys que no punxen de cap de les maneres. Must see!
Noche y día ***
Tenir el director d'En la cuerda floja, Identidad o Inocencia interrumpida dirigint un film amb Tom Cruise i Cameron Díaz...
Sunshine cleaning *** Els productors de Little Miss Sunshine intenten repetir èxit amb un film coral que no li arriba a la sola de la sabata.
Pesadilla en Elm Street: el origen ** Discreta comèdia amb Jason Schwartzman, Ben Stiller i Anna Kendrick que pretén parodiar el món de la producció musical.
El diario de Carlota ** Novel·la nòrdica d'intriga que aprofita la tirada del thriller nòrdic per obrir-se forat a la cartellera sense pena ni glòria.
A propósito de Elly ** De l'Iran ens arriba una de les estrenes de cinema d'autor de la setmana que a Berlín va deixar tothom ben parat.
Baaria ** Giuseppe Tornatore, un dels directors italians més reconeguts i amb una emprempta més pròpia i personal dels darrers anys.
Yo soy el amor ***
Film italià que arriba a les pantalles comercials i a l'estrena en cinemes després d'estar més que recolzada als millors festivals del món.
Prince of Persia *** Arriba l’esperada estrena de la que ha de ser la primera pel·lícula bona basada en un videojoc, o com a mínim, això ens volen vendre.
Directo a la fama ** Discreta comèdia amb Jason Schwartzman, Ben Stiller i Anna Kendrick que pretén parodiar el món de la producció musical.
Aurora boreal ** Novel·la nòrdica d'intriga que aprofita la tirada del thriller nòrdic per obrir-se forat a la cartellera sense pena ni glòria.
Íngrid *| estrena en català | Arriscadíssima producció d'Euduard Cortés, amb molt bones intencions i un to experimental que la fa fracassar. Llàstima!
Fish tank *** Arriba una de les pel·licules amb més bon funcionament en festivals durant tota la temporada. Guanyadora a Cannes.
Welcome ***
Dura i tendra història d'un noi de l'Iraq que creua el món a peu i nedant per arribar a Anglaterra on l'espera la seva nòvia.
Iron Man 2 *** Segona entrega d'un superheroi quasi postmodern. La primera va anar molt bé. Repeteix Robert Downey Jr, el gran.
Honeymoons ** És la primera co-producció entre Sèrbia i Albània de la història i va valer al seu director l’Espiga d’Or al passat Festival de Valladolid.
Perdona si et dic amor *| estrena català | Federico Moccia s’ho fa tot sol. Primer escriu una novel·la que ha arrasat a les llibreries de mig món i després ell mateix la dirigeix.
En el límite del amor *** Drama romàntic que retrata la societat anglesa de la Segona Guerra Mundial amb un triangle on trobarem Keira Knightley i Sienna Miller
Increíble, pero falso * Comèdia que parteix d’una premisa ben interessant: què passaria en una societat on tothom digués sempre la veritat?
Un lugar lejano ** Enigmàtica pel·lícula i amb alguns punts certament poètics. En la línia d'algunes de les històries quasi hipnòtiques de Julio Medem
Lourdes *** Pel·lícula perfecta pels amants dels cinema francès, amb un toc naïf, d'autor i especialment contemplatiu. Miracle final inclòs.
Luciérnagas en el jardín *** Julia Roberts, Ryan Reynolds, Willem Dafoe, Emily Watson i Carrie-Anne Mos: principals actius d'una família americana.
Furia de Titanes *** Apunt crispetes i ulleres de 3D, que arriba una superproducció. El director d’El increíble Hulk versiona la llegenda mitològica de Perseu.
La niñera mágica ** Emma Thompson torna a posar-se a la pell de Nanny McPhee, la mainadera que tot ho pot. Dels contes de Christianna Brand.
Recuérdame * Drama dels realment tristos. Una parella queda marcada pel suïcidi i amb el gran reclam del protagonista de Crepúsculo.
Soul Kitchen *** El director de Contra la pared i Al otro lado es relaxa amb una comèdia que va guanyar el Premi al passat Festival de Venècia.